Internats o escoles?

Quan és parla d'escola, a tothom li ve al cap el típic col·legi amb un gran pati, les aules corresponents a les edats que empri l'escola i amb un horari més o menys igualitari per tothom. Però no només hi han aquest tipus d'escoles, n'hi ha unes altres anomenades internats. Un internat normalment és una escola privada on la major part dels seus alumnes no només estudien allà, sinó que durant el període escolar també i viuen.
Els alumnes d'aquestes escoles tan peculiars viuen quasi bé tota la seva infantesa i adolescència lluny dels seus pares, deixant-los això sí, visitar-los durant les festes o vacances escolars.
És poden trobar tres tipus d'internats diferents actualment:

• Internat que només ofereix residència, on els nens van a diferents escoles.
• Escola integral, on hi han nens i nenes compartint residència i aules.
• Internats a l'escola de la qual acudeixen també alumnes externs.

Actualment i contra la meva opinió, s'ha posat "de moda" portar als nostres fills en escoles d'aquest perfil ja que en surten molt més preparades que no pas en escoles públiques. Crec que aquesta afirmació és equivoca, ja que els resultats estudiantils dels nens i joves sempre van més lligats al seu interès i a la seva constància, i no pas al tipus d'escola  a la que vaguis. És veritat que en aquestes escoles hi han uns horaris marcats catalogats com a hora d'estudi, on "obliguen als nens" repassar i fer els deures de tot el que han fet durant el dia.

Molts pares ingresen als seus fills en aquests centres per millorar:

• Foment de les facultats individuals de l'intern.
• Especial reforç de les àrees on s'observen mancances
• Reforç extraescolar
• Atenció als desitjos individuals de l'intern.
• Mètodes moderns d'ensenyament i educació.
• Foment de les habilitats socials a través de la convivència.

L'efecte positiu en l'evolució de l'intern deriva també de la reduïda grandària dels grups en classe. D'aquesta manera, és més fàcil per al tutor portar a terme un seguiment personalitzat de cada alumne.

En la fotografia superior es pot veure l'escola Pive situada a Tona des del 1958. Aquesta escola va començar oferint els seus serveis en vacances escolars fins arribar a ser un lloc intern durant tot el curs, convertint-se avui dia en un dels més coneguts de Catalunya

Des del meu punt de vista i pel que respecta als internats, crec que és un bon mètode per aprendre i socialitzar-se amb altres persones, però no crec que sigui el millor com molts pares afirmen. Crec que l'educació ha de ser impartida tant a casa com a l'escola i ser el propi alumne que es marqui unes pautes i organització per que fa el seu futur acadèmic.

http://www.pive.es/login.php

CdA "Camps d'aprenentatge"

En l'àmbit d'educació, podem trobar uns serveis anomenats equips multi-professionals encarregats de donar suport i assessorament als centres educatius públics i privats concertats de nivells educatius no universitaris. Un d'aquests equips són els Cda, són una xarxa de serveis que donen suport al professorat per tal que l’alumnat assoleixi objectius d’aprenentatge relacionats amb l’estudi del medi, regulats per el Decret 155/1994, de 28 de Juny.Tot això és gràcies a partir de projectes que es desenvolupen en estades al camp d’aprenentatge, en activitats a l’entorn o en el centre mateix.

Actualment a Catalunya hi ha 16 camps d'aprenentatge que ofereixen aquest suport:

• Alt Berguedà (Guardiola de Berguedà). 
• Bages (Manresa) 
• Barcelona (Barcelona). 
• Can Santoi (Molins de Rei) 
• Delta de l'Ebre (Sant Carles de la Ràpita) 
• Empúries (Empúries) 
• Garrotxa (Olot) 
• Granja escola de Juneda (Juneda) 
• Monestirs del Cister (L'Espluga de Francolí) 
• Montsec (Àger) 
• Noguera (Sant Llorenç de Montgai) 
• Pau Casals (Coma-ruga - el Vendrell) 
• Ripollès (Planoles) 
• Ciutat de Tarragona (Tarragona) 
• Vall de Boí (Barruera) 
• Valls d'Àneu (Esterri d'Àneu) 

L'obtjectiu d'aquests camps és:

• Concretar i portar a terme projectes educatius basats en l'estudi i el coneixement del medi natural, social, històric i cultural de Catalunya. 
• Familiaritzar-se amb la investigació i amb les tècniques de treball de camp. 
• Millorar les competències bàsiques tecnocientífiques dels alumnes mitjançant la incorporació de noves tecnologies en contexts reals. 
• Contribuir a incorporar al sistema educatiu objectius de l'educació ambiental. 
• Oferir als alumnes un marc per establir noves relacions de convivència entre ells i amb el professorat. 
• Oferir un fons documental especialitzat i recursos didàctics relacionats amb els projectes que es desenvolupen al CdA. 
• Participar en la formació inicial i permanent del professorat en l'àmbit que correspon a cada CdA. 

L'estada en aquests Cda té una durada de dos a cinc dies, amb la que es facilita la interaccio amb el medi natural, social i històric de la comarca on es situa. Aquests centres són adresats espacialment als alumnes d'educació primària, secundària, CF i Batxillerat de Catalunya.
Des del meu punt de vista i per concloure, trobu oportu aquest tipus d'activitats fora de l'àmbit escolar, tan per la socialització dels alumnes com l'experiència que els pot aportar. Crec que és una bona manera d'aprendre mitjançant l'experiència, ja que avui en dia els alumnes ja siguin grans o petits, viuen en un mon totalment alie a la naturalesa i al seus components. Per tant, el meu punt de vista és positiu pel que fa aquests camps, ja que afavoreix el respecte cap al medi ambient.


Font:
http://www.xtec.cat

L’escolarització dels nens amb deficiència auditiva.

Els nens amb deficiències auditives necessiten un contacte constant, visual amb els nens/es del seu voltant, de manera que no se sentin abandonats ni sols. En aquest cas, com en altres deficiències també serà bàsica la col•laboració, coordinació dels diferents professionals que intervindran amb l’alumne. La deficiència auditiva implica un dèficit per accedir al llenguatge oral per la via auditiva, ja que l’audició és la via principal a través de la qual es desenvolupa el llenguatge. És rellevant ressaltar que qualsevol trastorn de percepció auditiva del nen, en edats primerenques, pot afectar el desenvolupament lingüística, els processos cognitius i la integració escolar, social i laboral.

Les deficiències auditives es poden classificar, segons el moment de l’aparició, segons la localització de la lesió i segons el grau de pèrdua auditiva. Els alumnes afectats per una deficiència auditiva disposen d’un suport específic extern al centre però que col•labora estretament amb el centre, són els CREDAS, els centres de recursos auditius que tenen l’objectiu de proporcionar suport a l’activitat dels professionals de l’ensenyament a fi de contribuir a adequar la seva tasca a les necessitats educatives dels alumnes amb disminucions auditives greus i permanents.

Quines adaptacions es poden fer des de l'escola?

És important fer adaptacions en els elements bàsics del currículum (modificant si és necessari la temporalització, els objectes, àrees o continguts) per ajustar-se a les necessitats de l’alumne. Però sobretot és rellevant fer adaptacions en els elements personals i la seva organització, com pot ser, disposar del suport de logopedes, formar els mestres sobre el tema de la deficiència auditiva,... com també fer adaptacions en els elements materials i la seva organització, ja siguin aspectes físics de l’aula (il•luminació, tampany de l’aula, el terra, les pissarres, nivell de soroll,...); com l’organització de l’espai dels alumnes: capacitat (ràtio), col•locació de les taules i els alumnes, agrupació els alumnes, situació de l’alumne dins l’aula, l’ajuda d’un company,... També seria adient, fer adaptacions dels diferents equipaments i recursos didàctics, com poden ser, els ajuts tècnics individuals i col•lectius i el material didàctic,entre altres.

Quins recursos didàctics ha d’utilitzar el mestre?

Per la labio-lectura: parlar-li el més a prop possible per facilitar-li la labio-lectura, no més lluny de 2’5m. Procurar de no parlar o fer explicacions mentre es camina per la classe o s’escriu a la pissarra. Distribuir al llarg de la jornada escolar les sessions d’explicació a la classe de manera que l’alumne no es cansi en la labio-lectura ja que necessita molta atenció i concentració. És important, parlar-li amb frases senzilles, però completes i gramaticalment correctes, fer servir un ritme d’expressió moderat, realitzar les explicacions sempre de cara la classe, utilitzant tots els recursos expressius i gestuals possibles, com també tenir en compte que l’alumne sord no pot atendre simultàniament dues fonts d’informació.

[Documents extrets de la Generalitat de Catalunya-Departament d'Ensenyament- i del col•legui Vedruna Arbúcies]

"Les persones grans també compten".

La Fundació Santa Susanna és una fundació que té la finalitat d'oferir el desplegament i la prestació de serveis socials i sociosanitaris d’atenció integral de la persona. Es troba situada a Caldes de Montbui i atén a totes aquelles persones que es troben mancades d’assistència i de mitjans propis del municipi esmentat i de la seva àrea d’influència. El que pretén aquesta Fundació és seguir amb l’esperit d’acolliment que la va fundar. Els objectius més importants per a la Fundació Santa Susanna, són clars: aconseguir que les persones que confien en la seva institució siguin ben rebudes, trobin resposta a les seves necessitats, siguin ateses amb respecte i qualitat professional i mantinguin sempre la seva dignitat. És una fundació que treballa amb uns valors definits; la presència i continuïtat, la innovació, el compromís, la participació, l’acolliment, la solidaritat i un dels més importants per ells, l’esperança. Exposen una frase amb molta “màgia”: “malgrat que la vulnerabilitat de les persones se’ns fa present en la nostra tasca de cada dia, convivint amb l’envelliment, les pèrdues, la malaltia,...ens guia l’ESPERANÇA”.

Per aquest motiu, i després de visitar la pàgina web d’aquesta fundació, he trobat interessant esmentar un dels tallers adreçats a la gent gran activa de Caldes de Montbui. Primerament, voldria fer referència a l’objectiu del nostre blog: l’aprenentatge o l’educació a totes les edats. Per això, em centro en aquest col•lectiu: el de la gent gran. Sovint es diu que són persones que ja han fet la seva vida i que per tant, es creu que ara no han de fer “res”. Es critica el fet que vagin d’excursió aquí i allà, però no som conscients que són persones i que tenen tot el dret a viure, encara que siguin més grans. Ser gran implica certs riscos, tant de salut física com de salut mental (en molts casos, pèrdua de memòria –malaltia de l’alzheimer-.

Per això, la Fundació Santa Susanna de Caldes de Montbui vol potenciar la capacitat mental a través de conèixer el funcionament de la memòria, aprendre estratègies per optimitzar-ne el funcionament i mobilitzar els recursos cognitius amb la realització d’activitats. Tot això ho fa a través del Taller de memòria. Aquest ofereix un Curs d’introducció a l’entrenament de la memòria, que es realitza trimestralment els dilluns (17:30 a 19:00h) i un Curs de manteniment de la memòria (el qual es realitza en el moment en què ja has realitzat el primer) que es realitza també, trimestralment els dilluns (16:00 a 17:30h).

Em sembla interessant totes i cada una de les propostes que es poden fer per a vetllar per la salut mental de les persones grans, ja que crec que una de les pitjors coses que et poden passar és oblidar-te dels teus records, de les persones que t’estimes i t’envolten i d’allò que forma i ha format la teva vida. Per això, considero vital l'opció de fer qualsevol cosa que afavoreixi al no- oblit d’allò que hem après, d’allò que ha format part del nostre procés d’aprenentatge.

http://www.fundaciostasusanna.cat/catala/fundacio/

NENS AMB TDA

Cada vegada és més freqüent trobar a dins de l'aula infants amb NEE (Necessitats Educatives Específiques). El TDA és una necessitat molt més freqüent del que la gent es pensa; però aquesta és més difícil de detectar ja que els infants que pateixen aquestes necessitats sovint poden passar desapercebuts perquè es confon la seva dificultat amb un problema conductual.

La coherència és la clau per ajudar al nen amb dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TDA), doncs els i és difícil controlar els canvis, fins i tot quan aquests són positius. Necessiten estructures externes amb sentit, coherents,..

Com ajudar aquests infants a l’aula?

Els nens amb TDA presenten dues classes de temps: tot o res.

Normalment, no saben organitzar el seu temps i cal que els hi seqüencïin les tasques en petits components: •Tasques curtes, variades i seqüenciades. •Establir temps raonable per a la realització. •Supervisió freqüent i recapitulació del què s’ha fet.

Es important planificar activitats de col•laboració al seu abast, que impliquin certa responsabilitat i que exigeixen moviment (esborrar, repartir, recollir,...) l’ajudarà a millorar la seva autoestima i la relació amb els demés, i a l’hora, l’ajudarà a encarrilar la seva inquietud motora cap a formes positives.

Sovint s’han de valorar les conductes positives, tot reforçant aquells comportaments o actituds afavorides de la incorporació d’hàbits de treball i de la capacitat d’organització i planificació. Se'l pot premia amb una breu felicitació i prestar-li molta atenció quan respongui correctament, acabi un treball o treballi bé.

A vegades és important ignorar inquietuds psicomotores lleus (moure’s del seient, jugar amb el llapis,...) conductes que poden ser molestes però no forçosament interfereixen en el seu aprenentatge. D’aquesta manera es pot aconseguir anar disminuint-les ja que no aconseguirà cridar l’atenció del mestre/a (perquè l’avís tingui la màxima eficàcia, cal no abusar-ne).

Davant conductes inacceptables, com poden ser cops, insults, destrossa d’objectes,...) cal actuar segons les pautes d’actuació comunes, acordades entre tots els que hi intervenen. Pot ser recomanable, per exemple, retirar-li algun privilegi, establert mitjançant contracta negociat amb ell, durant un temps determinat, en proporció a la festa comesa. (No serà positiu, però privant-lo d’esbarjo, doncs incrementarà la seva inquietud psicomotora).

Un altre exemple que pot ser convenient, és que quan estigui descontrolat i alteri el funcionament del grup, fer-lo sortir fora durant un període de temps que no superi els 10 minuts. (Això no ha de comportar una connotació negativa o de càstig: s’ha d’evitar que l’excés d’atenció actuï com a reforçador de comportaments desajustats).

En qualsevol cas, cal recordar que els nens amb TDA tenen unes deficiències tan reals com un nen amb dèficit auditiu, visual,... i que per tant, s’ho passen tan malament com qualsevol altre nen amb un altre tipus de deficiència, cada vegada que es troba davant una activitat que per ells ja no impossible però si difícil d’assolir (com per exemple un nen amb dèficit motor davant unes escales,...).

Així doncs els hem de tenir molt en compte i han de notar que els entenem.

                                                                                                         [documents extrets de la Generalitat de Catalunya-Departament d'Enseyament- i del col·legi Verduna Arbúcies]

"Aprendre divertint-te".

Sóc de Maçanet de la Selva i des de fa molts anys, l’Ajuntament del poble ha intentat fer una sèrie d’activitats per a fomentar la participació ciutadana a través de la cultura. Periòdicament es fan cursets i activitats tant per a nens, joves, adults o gent gran; a mitjans estiu, t’ofereixen la possibilitat d’apuntar-te a diferents tallers i cursets que fan referència als idiomes (aprendre català, castellà, anglès, alemany,...), dansa i ball (hip- hop, flamenc, funky, sevillanas, dansa del ventre,...), cursets d’activitats manuals (cosir, fang, punt de coixí,...) i infinitat d’activitats més en què el que es pretén és dinamitzar la població maçanetenca i un dels motius que fomenta aquesta acció és el preu de les activitats. Trobem que a la majoria de tallers, els preus que ofereixen són bastant assequibles ja que una part la subvenciona l’Ajuntament. D’aquesta manera, Maçanet de la Selva és un poble en què es vetlla per a la “culturització” dels ciutadans, a l’aprenentatge d’aquests tinguin l’edat que tinguin. A més, l’Ajuntament del poble més el de Sils i Vidreres, publiquin una Agenda Cultural en que s’inclouen les diferents activitats programades per les diverses associacions dels tres municipis. Aquesta publicació és trimestral i ofereix activitats infantils, exposicions, escènics, cinema, activitats diverses, festes i concerts i a més, fan referència a la TPS (Temporada Plana de la Selva- que es fa una vegada a l’any, de maig a juny).

Recordant el que diem en la capçalera del nostre blog, l’objectiu és aprendre tinguis l’edat que tinguis; per aquest motiu, trobo que les propostes que ofereix l’Ajuntament de Maçanet de la Selva són realment bones.

Personalment, el fet que proposin una varietat tant àmplia d'activitats diverses, fa que tinguis més ganes de fer coses i sobretot, d'aprendren de noves; tot això fa que la població sigui partícip d'un "procés cultural" o d'aprenentatge.

http://www.massanetdelaselva.org/

"Canviar l'educació per canviar el món".

Aquest vídeo l'hem extret de la pàgina web Youtube.

Hem cregut que aquest vídeo era l’idoni per poder parlar així, de l’educació en valors.
L’hem escollit principalment per la realitat dels fets que s’hi mostra. Podem veure reflectit com la bona educació s’ha de portar a terme des de ben petits, ja que la figura de referència dels nens són els adults, sobretot els pares i l’entorn (tots sabem que els nens acostumen a imitar totes les conductes que observen dels més grans).

Podríem dir que l’educació és un procés cíclic: és a dir, si els eduquem correctament des de l’infància, aquests, quan siguin adults, continuaran sent un bon exemple per els infants (d’aquesta manera aconseguirem evitar aquelles actituds negatives que es mostren en el vídeo; com ara els crits als bebès, llençar cigarretes a terra, pegar/maltractar a les dones,...).
Al llarg del vídeo es veuen accions que malauradament es donen més sovint del que hauria de ser, i malauradament, són seguides i imitades pels més petits. Però com a “petita esperança”, trobem que al final del vídeo i, com a imatge que volem ressaltar, una acció modèlica i positiva: moment en què un pare s’ajup per a ajudar a una dona a recollir tot el que li ha caigut, així, el fill de l’home l’imita.

Tal com hem esmentat al principi del redactat, volem remarcar la importància de l’educació en valors. És imprescindible que aquesta es dugui a terme tant a casa com a l’escola, ja que d’aquesta manera, evitarem que les accions que es reprodueixen en el vídeo, no siguin apreses com a hàbits quotidians pels més petits. És important que els nens no ens vegin fent petites accions com ara llençar un paper a terra, o la més habitual (que es fa gairebé a diari) com és llençar una cigarreta, ja que són accions poc cíviques que els nens van interioritzant i les adopten com a allò correcte.
Per constatar tot el que hem anat dient, veiem que instants abans que es produeixi la “bona acció”, se’ns mostra un petit lema en anglès que és molt clar: children see, children do (els nens veuen, els nens fan).

Volem acabar fent èmfasi amb un fet que pensem que és clau: vivim en un món que malauradament cada vegada està més contaminat, amb menys recursos i més crisi. Per això, creiem que si cada un de nosaltres realitza una acció (per petita que sigui!) positiva, podrem canviar o si més no, millorar el món en el que vivim per tal que els més petits puguin continuar vivint-t’hi.

Així doncs, i tal i com diu el títol, és necessari canviar l'educació per poder canviar el món.

Sònia, Irene, Dolors i Meri.

El material escolar- Evolució de les "eines educatives".

Hem volgut fer un fotomontatge que reflecteix, en petita escala, part del material escolar que s’ha anat utilitzant amb el temps.

Antigament el que s’emprava per a escriure era el plumier, cosa que ara, el material ha anat variant i evolucionant considerablement. Ens trobem que l’ordinador està prenent força pel que fa a l’educació, tal i com sabem, aquest s’utilitza a les escoles com a mitjà d’aprenentatge. Això també succeeix amb altres aparells tecnològics, com serien les pissarres digitals.

Vivim en un món conegut com a “l’era digital” i per això és important incloure nous aparells per a potenciar l’aprenentatge, però per a nosaltres, també és clau no oblidar tot allò que ha format part de la nostra escolarització, del nostre aprenentatge: el llapis, les pintures, el regle, l’estoig. Per això, hem cregut necessari plasmar el material anteriorment esmentat en el fotomontatge.

Fent una petita reflexió final i pensant en com està evolucionant el món, si d’aquí 100 anys uns alumnes han de crear un fotomontatge (o quelcom similar a la seva època) amb els estris o materials emprats per a l’aprenentatge, quins plasmaran? És a dir, tindran en consideració el plumier? O ja l’hauran oblidat? Què n’opinaran dels nostres llapis, pintures,... Quins seran els seus?
Ens sembla important acabar amb aquesta frase (com a resum del que hem anat dient): la tecnologia està guanyant terreny en el món educatiu, però és essencial no abandonar tot allò que actualment està formant part del nostre procés d’aprenentatge.

Irene, Meri, Dolors i Sònia.

"La Ola"

La pel•lícula “La ola” tracta d’un professor, Rainer Wenger, d’un institut alemany. Aquest imparteix una classe sobre l’autocràcia en la qual pregunta als alumnes si és possible una nova dictadura. Ells es mostren escèptics davant l’idea i creuen que ja no hi ha perill de que el nacionalsocialisme torni a governar el país. El professor llavors decideix començar un experiment amb els alumnes per demostrar-los com de fàcil és manipular les masses. A través del lema “força mitjançant la disciplina, força mitjançant la comunitat, força mitjançat l’acció, força mitjançant l’orgull” aconsegueix que tots els alumnes estiguin atents i callats. Aquests es distingeixen per portar camises blanques i fer una salutació amb la mà i el braç dret en forma d’onada . Passen el dies i aquest fenomen, anomenat “la ola”, es fa notar per tot arreu mitjançant actes vandàlics i estampant aquest símbol amb “grafitis” per tota la ciutat, encara que hi ha joves que no hi estan d'acord i no el segueixen (per això, són exclosos de manera radical). El professor no n’és conscient de tot aquest nou moviment i acaba perdent el control de la situació. Finalment és detingut per la policia com a responsable de la mort d’un noi en mans d’un altre que també se suïcida.

Hem escollit aquesta pel·lícula perquè creiem que reflecteix com les petites accions poden derivar en grans fets, fent així que es creïn moviments tant forts i poderosos que canviin les estructures socials. És així, perquè dins aquest moviment, tots els membres són iguals (no existeixen classes socials) i per aquest motiu té tants adeptes. Aquests moviments ignoren i rebutgen tots aquells que no són afins al seu pensament i actitud, creant així una exclusió social.

Per tant, el valor educatiu d’aquest experiment radica en demostrar com la joventut pot arribar a la violència, fer seu el lema “ el fi justifica els mitjans”, i a la discriminació als que no són participants de les seves idees. I també com és capaç de reaccionar amb valor i intel•ligència a les temptatives de la manipulació.

http://www.unetealaola.com/

- Pel•lícula dirigida per Dennis Gansel -

Nacionalitat: Alemanya

- Any: 2008

Irene, Dolors, Meri i Sònia.

"Evolucionem" correctament?

Aquesta fotografia s'ha extret de la pàgina web Google.

Tal com observem a la imatge, ens trobem amb un canvi radical de valors i mentalitat; canvi que és visible tant per pares, alumnes i professors. Sabem que la societat evoluciona, però aquesta evolució realment és positiva? Nosaltres estem d'acord en què l'evolució és necessària però fins a un cert punt.

Antigament el paper educatiu era dut a terme pels pares i els professors, d'igual manera. Aquest fet, és visible en la imatge escollida (part esquerra); aquí veiem com els pares són els qui renyen el nen per haver tret males notes, reforçant així el paper d'autoritat del/la professor/a. La postura del nen denota submissió i sentiment de culpabilitat i temor vers els pares i la professora. l'actitud de la professora és altiva, mostrant que ella ja ha complert anb la seva feina i ara són els pares qui han d'actuar. per tant, veiem que els pares i professors, en aquella època, anaven "a una" i que els resultats negatius eren "culpa" de l'alumne i no del docent.

Actualment, el paper educatiu continua sent dual (pares i professors) però en alguns casos, davant el fracàs escolar la culpabilitat recau en els professors, tal i com ho observem a la imatge (part dreta); aquí veiem com els pares són els que renyen a la professora. la postura del nen mostra superioritat, "xuleria", orgull, desentenent-se del seu fracàs escolar i del que està succeint en aquell moment. L'actitud de la professora és de por i submissió davant la violència verbal dels pares vers ella. Per tant, veiem que els pares culpabilitzen dels resultats negatius del seu fill al docent, sobreprotegint-lo i sense pensar amb les conseqüències que això comporta.

Pensem que tant els pares com la professora s'han de posar sobre l'educació dels nens, evitant el fracàs escolar i la reproducció de casos similars al que observem a la imatge. Això, es pot realitzar a través del treball a casa (fer els deures, activitats,...) controlat pels pares i el treball en l'escola (ativitats lúdiques que reforcin l'autoestima dels nens tot motivant-los, fent aixì que els agradi anar a l'escola i aprendre).

Com a conclusió, pensem que la societat a evolucionat massa ràpid oblidant-se d'aspectes tant importants com és l'educació (fracàs escolar).

Meri, Sònia, Irene i Dolors.