NENS AMB TDA

Cada vegada és més freqüent trobar a dins de l'aula infants amb NEE (Necessitats Educatives Específiques). El TDA és una necessitat molt més freqüent del que la gent es pensa; però aquesta és més difícil de detectar ja que els infants que pateixen aquestes necessitats sovint poden passar desapercebuts perquè es confon la seva dificultat amb un problema conductual.

La coherència és la clau per ajudar al nen amb dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TDA), doncs els i és difícil controlar els canvis, fins i tot quan aquests són positius. Necessiten estructures externes amb sentit, coherents,..

Com ajudar aquests infants a l’aula?

Els nens amb TDA presenten dues classes de temps: tot o res.

Normalment, no saben organitzar el seu temps i cal que els hi seqüencïin les tasques en petits components: •Tasques curtes, variades i seqüenciades. •Establir temps raonable per a la realització. •Supervisió freqüent i recapitulació del què s’ha fet.

Es important planificar activitats de col•laboració al seu abast, que impliquin certa responsabilitat i que exigeixen moviment (esborrar, repartir, recollir,...) l’ajudarà a millorar la seva autoestima i la relació amb els demés, i a l’hora, l’ajudarà a encarrilar la seva inquietud motora cap a formes positives.

Sovint s’han de valorar les conductes positives, tot reforçant aquells comportaments o actituds afavorides de la incorporació d’hàbits de treball i de la capacitat d’organització i planificació. Se'l pot premia amb una breu felicitació i prestar-li molta atenció quan respongui correctament, acabi un treball o treballi bé.

A vegades és important ignorar inquietuds psicomotores lleus (moure’s del seient, jugar amb el llapis,...) conductes que poden ser molestes però no forçosament interfereixen en el seu aprenentatge. D’aquesta manera es pot aconseguir anar disminuint-les ja que no aconseguirà cridar l’atenció del mestre/a (perquè l’avís tingui la màxima eficàcia, cal no abusar-ne).

Davant conductes inacceptables, com poden ser cops, insults, destrossa d’objectes,...) cal actuar segons les pautes d’actuació comunes, acordades entre tots els que hi intervenen. Pot ser recomanable, per exemple, retirar-li algun privilegi, establert mitjançant contracta negociat amb ell, durant un temps determinat, en proporció a la festa comesa. (No serà positiu, però privant-lo d’esbarjo, doncs incrementarà la seva inquietud psicomotora).

Un altre exemple que pot ser convenient, és que quan estigui descontrolat i alteri el funcionament del grup, fer-lo sortir fora durant un període de temps que no superi els 10 minuts. (Això no ha de comportar una connotació negativa o de càstig: s’ha d’evitar que l’excés d’atenció actuï com a reforçador de comportaments desajustats).

En qualsevol cas, cal recordar que els nens amb TDA tenen unes deficiències tan reals com un nen amb dèficit auditiu, visual,... i que per tant, s’ho passen tan malament com qualsevol altre nen amb un altre tipus de deficiència, cada vegada que es troba davant una activitat que per ells ja no impossible però si difícil d’assolir (com per exemple un nen amb dèficit motor davant unes escales,...).

Així doncs els hem de tenir molt en compte i han de notar que els entenem.

                                                                                                         [documents extrets de la Generalitat de Catalunya-Departament d'Enseyament- i del col·legi Verduna Arbúcies]