L’escolarització dels nens amb deficiència auditiva.

Els nens amb deficiències auditives necessiten un contacte constant, visual amb els nens/es del seu voltant, de manera que no se sentin abandonats ni sols. En aquest cas, com en altres deficiències també serà bàsica la col•laboració, coordinació dels diferents professionals que intervindran amb l’alumne. La deficiència auditiva implica un dèficit per accedir al llenguatge oral per la via auditiva, ja que l’audició és la via principal a través de la qual es desenvolupa el llenguatge. És rellevant ressaltar que qualsevol trastorn de percepció auditiva del nen, en edats primerenques, pot afectar el desenvolupament lingüística, els processos cognitius i la integració escolar, social i laboral.

Les deficiències auditives es poden classificar, segons el moment de l’aparició, segons la localització de la lesió i segons el grau de pèrdua auditiva. Els alumnes afectats per una deficiència auditiva disposen d’un suport específic extern al centre però que col•labora estretament amb el centre, són els CREDAS, els centres de recursos auditius que tenen l’objectiu de proporcionar suport a l’activitat dels professionals de l’ensenyament a fi de contribuir a adequar la seva tasca a les necessitats educatives dels alumnes amb disminucions auditives greus i permanents.

Quines adaptacions es poden fer des de l'escola?

És important fer adaptacions en els elements bàsics del currículum (modificant si és necessari la temporalització, els objectes, àrees o continguts) per ajustar-se a les necessitats de l’alumne. Però sobretot és rellevant fer adaptacions en els elements personals i la seva organització, com pot ser, disposar del suport de logopedes, formar els mestres sobre el tema de la deficiència auditiva,... com també fer adaptacions en els elements materials i la seva organització, ja siguin aspectes físics de l’aula (il•luminació, tampany de l’aula, el terra, les pissarres, nivell de soroll,...); com l’organització de l’espai dels alumnes: capacitat (ràtio), col•locació de les taules i els alumnes, agrupació els alumnes, situació de l’alumne dins l’aula, l’ajuda d’un company,... També seria adient, fer adaptacions dels diferents equipaments i recursos didàctics, com poden ser, els ajuts tècnics individuals i col•lectius i el material didàctic,entre altres.

Quins recursos didàctics ha d’utilitzar el mestre?

Per la labio-lectura: parlar-li el més a prop possible per facilitar-li la labio-lectura, no més lluny de 2’5m. Procurar de no parlar o fer explicacions mentre es camina per la classe o s’escriu a la pissarra. Distribuir al llarg de la jornada escolar les sessions d’explicació a la classe de manera que l’alumne no es cansi en la labio-lectura ja que necessita molta atenció i concentració. És important, parlar-li amb frases senzilles, però completes i gramaticalment correctes, fer servir un ritme d’expressió moderat, realitzar les explicacions sempre de cara la classe, utilitzant tots els recursos expressius i gestuals possibles, com també tenir en compte que l’alumne sord no pot atendre simultàniament dues fonts d’informació.

[Documents extrets de la Generalitat de Catalunya-Departament d'Ensenyament- i del col•legui Vedruna Arbúcies]